CULOPATRÁS TOURS

 

A finals de setmana, com ja és habitual, el grup de whatsapp s'activa especialment per decidir la ruta de la matinal de dissabte. El Castell de St. Miquel es va postular com a objectiu sobre el que orbitaria la ruta i com un bon punt per avituallar-nos i rendir homenatge a la bota de Gerardo. I tot seguit van aparèixer les primeres propostes de corriols i trialeres per vestir la ruta trepitjant les pistes no més de l'estrictament necessari: La Lanzadera, La Gunnies, l'Avi Miquel... La app de tracks ha revolucionat les nostres sortides durant aquest últim any i ha posat en coneixement nostre un munt de senders abans desconeguts. Aviat podrem crear la nostra pròpia agència i l'anomenarem CULOPATRÁS TOURS!!

 Ens trobarem a les 8h a la Clínica del Carme 11 valents disposats a tal empresa: Ramón "BB", Paco "vas bien", Gerardo, Adri, Carlos, Karl Marx, Albertiki, els germans Traver (Jordi i Joan), Miquel "Fly" i un servidor (Marc Cyborg). Un cop Gerardo ha acabat de mesurar el desgast i estirament de totes les cadenes (Paco, canvia-la ja!), ens dirigim cap al Sacrifici d'Abraham i just començar s'afegeix Paco Pica al grup. Un cop a dalt, no esperem gens per continuar camí al coll de la Conreria per la trialera "La Flow" amunt, que està més ciclable del que em pensava.

 Continuem el nostre camí per la cornisa fins a Nou Pins i seguim pel GR fins arribar a Alella, on girem per la pista del cavall cap a la vessant vallesana. La Lanzadera es el primer corriol de baixada del dia i, malgrat no amaga una gran dificultat, ens posa en guàrdia i escalfa motors pel que vindrà. Enllacem ràpidament amb el 2n, La Cabaña del Tio Tom, una gran coneguda pels Barrigas Team, que té un pas de rock garden només apte per als endureros i que ens fa pensar en com alguns poden arribar a baixar-lo. Allà segueix la Cabaña del Tio Tom i no podem passar sense visitar-la i fer-nos una bona foto de grup en ella.

 Pugem fins al Coll de les Cireres i continuem fins arribar a la base del Castell de St. Miquel. En aquest punt, toca carregar les bicis a l'esquena per pujar pel caminet fins al castell. L'esforç val la pena perquè les vistes des de dalt ens permeten tenir una panoràmica sencera del vallès, de tota la Serralada de Marina i fins i tot del mar. Trobem un lloc apartat amb espai per a tots i treiem rendiment als bocates i a la bota de Gerardo (nunca falla!).

 Després d'esmorzar, continuem amb les piles carregades i el puntillo necessari per afrontar el plat fort del dia. En primer lloc, agafem el primer tram de la Gunnies, una trilera de nivell "rojo chillón" que alguns baixen sense fiasco i a altres ens posa les piles de seguida i els peus a terra per no haver de patir danys. 

En segon lloc, la trialera Avi Miquel, desconeguda per tots i que ens impresiona gratament. En estricte ordre de nivell endurero, amb els germans Traver al capdavant, encetem el corriol amb una entrada "curiosa" i que segueix a través d'un tancat bosc amb un seguit de girs ben marcats i amb la pendent justa per sortejar sense problemes amb el "culopatrás". Brutal!! Una trialera que repetirem segur!

Ja pensant en la tornada, agafem direcció St. Fost per, després de negociar amb el Sr. Agustí assumptes barriguils dels quals aviat tindreu notícies, enfilar cap a la cornisa per la via ràpida. Finalment, baixem direcció Badalona per la cartoixa no sense abans descobrir un darrer corriol: aconseguim enllaçar el final de les Abelles amb el corriol del Bruixa. Una altra perla per a les rutes beteteres!!

 Salut a tots i per moltes més sortides com aquesta!!!

Per consultar el track aqui teniu el enllaç de wikilok:

https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/visitando-el-castell-de-sant-miquel-y-la-trialera-del-avi-miquel-67276118#lb-embed

<iframe frameBorder="0" scrolling="no" src="https://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=67276118&measures=off&title=off&near=on&images=off&maptype=H" width="250" height="200"></iframe><div style="color:#777;font-size:11px;line-height:16px;">Powered by <a style="color:#06d;font-size:11px;line-height:16px;" target="_blank" href="https://es.wikiloc.com">Wikiloc</a></div>

NOTA DEL EDITOR:

Gerardo, habiendose quedado corto de emociones y cuando ya todo el personal se ha retirado a "sus aposentos" decide darme un último rulo a la Creu de Montigalá que subimos por su cara este , de forma muy elegante, sin desmontar , sin oxigeno y sin asistencia externa.

Y es que no hay quien pueda con nuestro Krilyn particular....