Un cop a l'any (i de vegades dos) m’agrada marcar-me una marxa que suposi un repte a nivell personal, quelcom que em mantingui la motivació alta per entrenar i apretar en les series que toca fer de tant en tant. En el 2020, l'objectiu era la Girona MTB Challenge però, degut a la pandèmia, la prova va ser anul·lada fins a dues vegades i finalment ajornada fins el 2021.
Aquesta vegada, el format consistia en 3 etapes amb Girona com a epicentre i sobre un terreny que la organització calificava com a "Singletrack Paradise".
La primera de les tres etapes començava el divendres a les 16h i tenia un recorregut de 49km i 1.000m de desnivell. Temperatures de 33ºC amenaçaven amb que una jornada a priori no massa exigent pogués passar factura. Com a totes les marxes, el ritme a l'inici és infernal i cal apretar per no despenjar-se massa de la mitja taula del grup. De seguida ens vam endinsar en un seguit de corriols de pujada i de baixada, no molt tècnics però “ratoneros”, amb flow i disfrutons. Només hi ha un avituallament al km 36 i quan el bidó ja feia estona que s'havia quedat sec, sorpresa! una avituallament d'aigua extra. Menys mal perquè la calor apretava i la cosa pintava molt malament. Gran part de la etapa vam anar junts amb un grupet que jo adelantava a les pujades i ells m’avançaven a les baixades. A la última de les trialeres, degut a tots els corredors que havien passat abans amb el culopatrás, estava plena de pedres, cosa que em va fer estampar-me contra un arbre per sort sense cap conseqüència. Finalment, vam arribar tots junts a meta i ens vam emplaçar a trobar-nos el dia següent al calaix de sortida.
La segona etapa era la reina, 70km i 1.500 per endavant (més 9km extres no cronometrats fins arribar a meta). Començavem a les 9h i, donat que la etapa anterior havia finalitzat a les 19h del dia anterior, el temps per recuperar no havia estat massa. Per tant, la consigna era començar a un ritme més suau, que la etapa era llarga i dura i la calor seguia aprentant de bon matí. L'inici de la etapa compartia part dels primers 15 - 20km amb la etapa anterior, i un cop arribats al poble de Bescanó, la cosa es posava seria de veritat, 45km de corriol amunt, corriol avall, amunt, avall… i així sense parar. Això si, corriols pata negra, cuidats, mimats i ben nets per a l'ocasió, d’aquells que et fan caure les llàgrimes de felicitat com apretar bé tot el que tinguis per mantenir-te en el track. Tants corriols que fins i tot al final (molt al final eh!) la cosa ja es feia algo cansina. Sumat a que la calor apretava de valent, la pajara amenaçava en deixar-me fora de combat: se m’estan entelant les ulleres? no, és la vista que es comença a ennuvolar. Menys mal que ja arribavem al final de la etapa i gran part dels últims 5km eren baixada. En l’últim tram, ens vam trobar més d'un corredor “tirat” pels voltants dels corriols recuperant el sentit. Gairebé 5h i mitja sobre la bici i super contents d'haver finalitzat l’etapa. Ja només en quedava una!
La tercera i última etapa començava plovent. Per un costat, bé perquè no es repetirien les temperatures altes dels dos dies anteriors, per altra banda, quina mandra mullar-se de bon inici. L’objectiu, arribar sa i estalvi a meta i acabar les 3 etapes. Des de la sortida ja ens vam adonar que molts corredors i corredores havien abandonat, potser per la duresa del dia anterior o potser per la pluja. Així que vam sortir a ritme tranquil i pausat, però la pujada a Els Angels, malgrat ser per pista, tenia rampes dures i exigents que ens feien tornar a apretar el culet. Per sort, la puja va parar a mitja pujada i el dia es va quedar núvol. Un cop a dalt, començaven els primers corriols de baixada i després més pujada, i xino xano van anar passant els km. Un corriol marcat com a vermell a Trailfoks em va fer baixar de la bici, però no ha sigut algo habitual en les tres etapes, així que donant la raó als organitzadors: Girona és singletrack paradise!! Finalment, arribada a meta i FINISHER!
Em quedo molt content amb l’experiencia viscuda i amb ganes de fer-ne més! Recomano que repetim un dia els últims 40km de la 2a etapa, sortint i arribant a Bescanó, que són la cream de la cream! I ja només em queda agrair a els Barrigas Team els ànims que m’han fet arribar aquests dies: AUPA BARRIGAS!!
