lunes, 29 de junio de 2026

CRÓNICA CATLLARÁS DREAMS by BERGAENDURO

 Catllaràs Dreams by BergaEnduro




Buscant una mica de fresca davant les altes temperatures que patim des de fa dies, 3 bikers del Kumandu Enduro ens trobem a les 8:30h a Guardiola de Bergadà per recorrer la ruta anomenada Catllaràs Dreams, potser creada i segur mantinguda pels trailbuilders de BergaEnduro. Avui som l'Albert, Jordi Traver i jo Marc Cyborg.


Comencem la ruta a uns agradables 18 graus i tot pujada per carretera suau fins a Sant Julià dd Cerdanyola. A partir d'aquí la pendent s'intensifica i no gaire més lluny la carretera s'acaba per donar pas a una pista. La vegetació també va canviant a mesura que anem pujant, donant pas a boscos de pins i a prats verds tipics del Pirineu. 


Abans d'arribar a dalt, veiem un corriol i consultem a trailforks: s'anomena Les Estellades i es de color negre!! Ai ai ai... el report diu que no és tècnic però si te una pronunciada pendent, així que ens aventurem a fer-lo. Comença bé però de seguida hem de tirar de culopatrás de forma constant i risa tonta uiuiuiuiiii!!! Cal fer peus a terra en més d'una ocasió. Per sort, és curt i tornem a agafar la pista per on haviem passat havent perdut 250m de desnivell.


Un cop a dalt, parem a fer un petit mos i ens preparem per la baixada. Veiem que muntanya amunt és una zona protegida del Gall Fer, espècie en perill d'extinció. Ara si, avall fins a Guardiola! Comencem pel trail Wolf 1, que es vermell, i el trobem fàcil ja que venim curats d'espant de la negra. Algo de pedra suelta però guapíssim, es fa super bé!


Seguim per la Wolf 2 i la Solei Albiol, dos blaves que van seguides una de l'altre i flow aquí!! Tot net, ben marcat, en alguns punts revirat i diversió assegurada!! Ara si, la traca final, la negra FireFighter, amb parada obligada a les fonts i bancs que trobem a la meitat i que creen un espai agradable: Mindfullness! Mindfullness? Si, el que trobarem a partir d'ara: pedra, pedra i més pedra suelta! Amb passos que obliguen a deixar anar els frens i després no saber del cert si la bici frenarà. Però sans i estalvis arribem a baix, ja al límit de les nostres forces, i tornem al punt d'inici per recarregar les piles.


En total, 22km i 1.250m de desnivell, números que demostren que la ruta ha estat d'enduro del duro!

Salut, Barrigas!!!
BY : Marc "Ciborg" 💋💋😎😎

Y AQUI VAN UNAS POCAS FOTOS: 👉👉👉









Y para vidios visitar instagram de shanti_rides_:
https://www.instagram.com/shanti_rides_/




jueves, 18 de junio de 2026

Pico Barmadina

Pico Barmadina
Ya tocaba:  "Un 3000 metros al año, no hace daño".
Pero nos ha dejado hechos polvo. 
Salida al creterio y cumbre del Pico Barmadina "3076 metros" un vecino del Poset.
Salida larga de casi 10 horas y un gran desnivel!
Por lugares poco frecuentes, eso le da un toque más para la aventura. Y vale la pena disfrutar de la solitud. 
Una imagen vale más que mil palabras, os dejamos una colección de fotos: 






















 

lunes, 25 de mayo de 2026

Edición 2026, de vuelta a la ruta clásica de los 100 (o casi)

 

Edición 2026, de vuelta a la ruta clásica de los 100 (o casi)

 

Por petición general barriguera este año hemos vuelto a la clásica de los 100!

23 de Mayo de 2026 a la 07:59: ahí estamos:

Lola (la Presi)

Michel (el damo de honor)

Aleix (SuperPulmonar)

Andrews

Arman (SuperSuperPulmonar)

Chordon

Ciborg (SuperPulmonar)

Jaime (SuperSuperPulmonar)

Jordi Traver (SuperPulmonar)

Paco vas bien (SuperSuperPulmonar)

Sergio Wades

Ramon BB

y el Mono (supermono)

después de la primera foto partimos dirección litoral Sur. Avería!! El mecánico me había montado la cadena por detrás de la ruleta ¿?.  Poco grave y rápidamente solucionado. Continuamos pedaleando y cantando cançons de cumbaya por el litoral BCN.

Llegados a Montjuic, Paco Vas Bien se marca una Sevillana con la Mairena.

Llegamos al Castillo. Punto culminante de Montjuic. Vale la pena las vistas hacia el puerto.

Toca desayunar en el Teatro Griego, donde nos deleitaron dos yeguas bailando un casting entre Kizomba y Milonga.

Todos comiendo y bebiendo y Traver MIRANDO!!, se pira…

Después de nuestro zumo de limón, licor de manzana y colacao bajamos hacia las fuentes de Maria Cristina- El poble Espanyol y el rocódromo de la foixarda donde los climbers demostraron sus habilidades y otros … pues eso…

En el aeropuerto todos los aviones salían, pero ninguno entraba. Bajamos hasta el delta del Llobregat para ascender zumbando por el lateral del rio, hasta Sant Just.

Llegamos a la posada “Restaurant Club el Moli” a las 14:29. Ahí estaba nuestro Capital Karl Marc, Manolakis y de nuevo Traver, no se iba a perder la comilona.

Lo que sigue os lo podéis imaginar: Groaw gron karglub glub glub y más glub.  

Llevábamos ya 60 y tantos Km en nuestras patas y nos quedaban 30 y tantos más. Así que fotico y en marcha (Ciborg y Traver se rrrajjann). Despedimos a Manolakis y Karl Marc.

No se que le pasaba al GPS que había 2 rutas. Pero todo solucionado: si cerraba un ojo solo quedaba una. Así que continué con el ojo guiñao.

Este año Collserola no fue lo mismo. Los puercos nos habían impedido hacer nuestra ruta por la carretera de les aigues. Hicimos una alternativa: carretera asfaltada sin coches hasta Vallvidriera. Culminamos la Torre Collserola y el Tibidabo. Ya lo teníamos todo hecho. Noooo, todo hecho Noooo, nos faltaba el heladito en heladería Cristina-Andrews, por lo que bajamos a todo trapo por la Rabassada! Derrraapando en cada curva oreja contra asfalto.

Después de atravesar algunas callejuelas, llegamos a nuestro ultimo premio: “Granizado de limon”, buuuuaaaaa que bueno que estaba!

Sr@s. se da por concluida la jornada con un casi casi 100!!!

Felicidades a todos los barrigas assistentes por aguantar la kilometrada y la panzada de comer y beber!!

Que tengáis buena semana y fins la próxima aventura.