viernes, 3 de septiembre de 2021
STAGE´S, PRETEMPORADA Y DIVERTIMENTOS
domingo, 1 de agosto de 2021
¡¡¡ MODO VACACIONES !!!
domingo, 25 de julio de 2021
NOCTURNA BARRIGUERA 2021
domingo, 4 de julio de 2021
FIN DE CURSO 2020/2021
martes, 22 de junio de 2021
Girona MTB Challenge
Un cop a l'any (i de vegades dos) m’agrada marcar-me una marxa que suposi un repte a nivell personal, quelcom que em mantingui la motivació alta per entrenar i apretar en les series que toca fer de tant en tant. En el 2020, l'objectiu era la Girona MTB Challenge però, degut a la pandèmia, la prova va ser anul·lada fins a dues vegades i finalment ajornada fins el 2021.
Aquesta vegada, el format consistia en 3 etapes amb Girona com a epicentre i sobre un terreny que la organització calificava com a "Singletrack Paradise".
La primera de les tres etapes començava el divendres a les 16h i tenia un recorregut de 49km i 1.000m de desnivell. Temperatures de 33ºC amenaçaven amb que una jornada a priori no massa exigent pogués passar factura. Com a totes les marxes, el ritme a l'inici és infernal i cal apretar per no despenjar-se massa de la mitja taula del grup. De seguida ens vam endinsar en un seguit de corriols de pujada i de baixada, no molt tècnics però “ratoneros”, amb flow i disfrutons. Només hi ha un avituallament al km 36 i quan el bidó ja feia estona que s'havia quedat sec, sorpresa! una avituallament d'aigua extra. Menys mal perquè la calor apretava i la cosa pintava molt malament. Gran part de la etapa vam anar junts amb un grupet que jo adelantava a les pujades i ells m’avançaven a les baixades. A la última de les trialeres, degut a tots els corredors que havien passat abans amb el culopatrás, estava plena de pedres, cosa que em va fer estampar-me contra un arbre per sort sense cap conseqüència. Finalment, vam arribar tots junts a meta i ens vam emplaçar a trobar-nos el dia següent al calaix de sortida.
La segona etapa era la reina, 70km i 1.500 per endavant (més 9km extres no cronometrats fins arribar a meta). Començavem a les 9h i, donat que la etapa anterior havia finalitzat a les 19h del dia anterior, el temps per recuperar no havia estat massa. Per tant, la consigna era començar a un ritme més suau, que la etapa era llarga i dura i la calor seguia aprentant de bon matí. L'inici de la etapa compartia part dels primers 15 - 20km amb la etapa anterior, i un cop arribats al poble de Bescanó, la cosa es posava seria de veritat, 45km de corriol amunt, corriol avall, amunt, avall… i així sense parar. Això si, corriols pata negra, cuidats, mimats i ben nets per a l'ocasió, d’aquells que et fan caure les llàgrimes de felicitat com apretar bé tot el que tinguis per mantenir-te en el track. Tants corriols que fins i tot al final (molt al final eh!) la cosa ja es feia algo cansina. Sumat a que la calor apretava de valent, la pajara amenaçava en deixar-me fora de combat: se m’estan entelant les ulleres? no, és la vista que es comença a ennuvolar. Menys mal que ja arribavem al final de la etapa i gran part dels últims 5km eren baixada. En l’últim tram, ens vam trobar més d'un corredor “tirat” pels voltants dels corriols recuperant el sentit. Gairebé 5h i mitja sobre la bici i super contents d'haver finalitzat l’etapa. Ja només en quedava una!
La tercera i última etapa començava plovent. Per un costat, bé perquè no es repetirien les temperatures altes dels dos dies anteriors, per altra banda, quina mandra mullar-se de bon inici. L’objectiu, arribar sa i estalvi a meta i acabar les 3 etapes. Des de la sortida ja ens vam adonar que molts corredors i corredores havien abandonat, potser per la duresa del dia anterior o potser per la pluja. Així que vam sortir a ritme tranquil i pausat, però la pujada a Els Angels, malgrat ser per pista, tenia rampes dures i exigents que ens feien tornar a apretar el culet. Per sort, la puja va parar a mitja pujada i el dia es va quedar núvol. Un cop a dalt, començaven els primers corriols de baixada i després més pujada, i xino xano van anar passant els km. Un corriol marcat com a vermell a Trailfoks em va fer baixar de la bici, però no ha sigut algo habitual en les tres etapes, així que donant la raó als organitzadors: Girona és singletrack paradise!! Finalment, arribada a meta i FINISHER!
Em quedo molt content amb l’experiencia viscuda i amb ganes de fer-ne més! Recomano que repetim un dia els últims 40km de la 2a etapa, sortint i arribant a Bescanó, que són la cream de la cream! I ja només em queda agrair a els Barrigas Team els ànims que m’han fet arribar aquests dies: AUPA BARRIGAS!!
lunes, 21 de junio de 2021
Buscando sombra por la Roca
Como últimamente viene siendo de costumbre, esta semana se han vuelto a generar dos grupos barriguistas. Uno que se quedaba en las cercanías y otro que iba a buscar sombra por los corriols de la Roca del Valles.
A este último me apunte yo y os cuento un poquito.
La idea fue sugerida por Karl Marc y enseguida Michel lanzo una fecha “Colosal” a partir de ahí los más endureros de la cofradía Barriguista empezaron a despertar para apuntarse, al mismo tiempo que mi oreja se arrugaba y temblaba…
Al final a las 7.30 de la mañana nos presentamos al evento el equipo “Busca sombra por la Roca” ; Karl Marc, Jordi Traver, Michel, Ramon BB y Fly sin casco y sin naa, Se lo había dejado todo, hasta al Lucas!, menos mal que aún se trajo la bicicleta!
Venga empezamos…Coño, donde están Karl Marc y Traver? … 2 minuto y 37 segundos y ya nos habíamos perdido … total que vamos de nuevo a reencontranos al punto de salida.
Ahora si empezamos,… los típicos senderitos de la Roca por el bosque, subes bajas… pero no sé porque en un momento dado todo subía y nada bajaba. Sobre todo subimos todos los corriols que se podían subir y bajábamos por la pista (lo cual, nos preguntamos ¿no debería ser al revés?)
Los corriols de la Roca son interminables, es un enjambre de caminos preparados donde cada año nos deleitan con la cursa betetera de la Prehistorica. Podriamos volver a puntarnos… ahí lo dejo..
Hicimos las paradas típicas del elefante, el Inca, el mirador y como colofón la antena. Y como no se podía subir mas, tocó bajar...lo que fue de agradecer. Por mi parte fue genial! Un buen entrenamiento para que mi oreja se reencuentre y supere la depresión postortazo.
Supongo que a los más endureros les falto algo de xixa, pero bueno hay días para todo.
A las 10:30 aprox llegamos al bareto, al ladito del aparcamiento, donde despedimos al Jordi T y el resto festejó la salida con cerveza, bocata y tertulia que tocamos todo los palos, como debe ser…
Tocó la hora de vuelta, pero no para todos, Michel tenia un gusanillo aun para bajar algo Colosal.
Feliz Revetlla de Sant Joan a todos ! Y felicitats als Joans!
Por cierto, hubo otra aventura Barriguista; Ciborg en Girona MTB Challenge. ¡Enhorabuena Ciborg! ¡¡Ya nos contaras!!











































