Gener 27 del 2024 Atracon en Cal Aguisti !

 

27 de  Gener i amb la caloreta...  Us deixo la Cronica d'avui feta per el Ciborg: "Record de Koms en Strava en la confección más rapida de la Cronica" 

Ens hem trobat aquest dissabte a les 8h a la Clinica del Carme sense un destí gastronòmic clar. Havien sonat alguns noms com Can Miqueló Nou o Can Maimó, però la opció de Ca l'Agustí ha guanyat força i la ruta s'ha configurat dons al seu voltant.

Ens trobem a la hora H 8 bikers: Paco Pica, Manolakis, Ramon BB, Andrés, Jaime, Jaume Subi, Chordón, Aleix, Amatulo, Paco vas bien i jo (Cyborg) i arranquem cap al Mas Ram. Paco vas bien te en ment pujar per La Bruja, però Jaime es queda una mica enrera i es desvia cap al Sacrifici d'Abraham. Després d'haver fet mitja pujada, no fariem baixar al xaval... així que recalculem ruta i anem a buscar-lo. 

Un cop a dalt, agafem el corriol de les monges en sentit ascendent i arribem fins al seminari. Allà agafem la ruta clàssica per la cornisa fins enllaçar amb el corriol de la Font de la Teula, que fa les delicies de la secció endurera, sorpren agradablement a en Jaume Subi i es deixa fer per als bikers més precabuts. Després enllacem amb la Transfost, com sempre ràpida i divertida, i a vall ja tirem cap al bar. Per sorpresa, en Jaime es torna a perdre! Avui pagará els xarrups!

A Ca l'Agustí, ens reben de la millor de les maneres, ens posen una bona taula al sol i ens ofereixen un menú ciclista al que ningú pot dir que no. Bé, ningú menys un: l'Amatulo tira de força de voluntat i es menja un platan i una mandarina mentres la resta casi ni respirem entre tant pantumaca, xistorra, botifarres, ous i papafritas. Ole ole per Ca l'Agustí! I per rematar-ho, cafè i xarrup inclosos! En Jaume no dona crèdit i en Jaime ha estat de sort amb els xarrups...

Ara ve el més difícil, tornar a muntar sobre la bici i pujar cap a la Conreria. Un cop a dalt, alguns amb pressa decideixen agafar el camí més ràpid fins a casa i l'Aleix, Chordón, Ramón i jo ens deixem caure pel corriol d'en Marçal i després per la del Mas Ram, també anomenada de l'Eriçó i que personalment no havia fet mai. Deu ni do amb aquesta... azul oscuro casi roja: bona pedra suelta, terreny trencat i algun que altre peralt. Ah, I quin drop final s'ha marcat l'Aleix!

Bona ruta de proximitat, per la nostra Serra Marina que a dia d'avui encara te racons per sorpendre'ns. Aupa Barrigas!!