ENTRE TODOS LOS BARRIGAS Y CON SU TENACIDAD Y GANAS.
Se ha transformado de aquel larguirucho e inexperto aprediz en manos del incomparable MONCHO
a esta "BESTIA PARDA" que como es de ley le ha pasado la mano por la cara a casi todos sus maestros
y aqui su última "aventura en solo-integral"
crónica by "CIBORG"
Dia 1: Tremp
Vaig arribar a Tremp cap allà les 12h. Amb 3 dies per endavant, tampoc calia matinar gaire...! Abans de dinar, com que encara tenia unes quantes hores, vaig començar pujant fins arribar a la primera baixada del dia: Escalopendra. Dubbies i peraltes a doju, amb algun drop i salt doble molt agraïts fan d’aquesta una baixa excepcional i per a tots els nivells! Llàstima que el terreny encara estava enfangat en algun tram... però igualment, quina passada! Tot seguit, toca pujar fins a l’inici del Dragon Khan i Lo Dragonet, que comparteixen el primer tros. L’inici és una mica exposat però, poc a poquet i vigilant de no perdre inèrcia, es deixa fer. I arribat a la bifurcació, a la dreta i cap a Lo Dragonet, un dels trails més nous de la zona. La primera part és super guapa, amb un enllaçat de peraltes naturals a dreta i esquerra molt ben trobats, i finalment una cresta amb un parell de passos ben estrets on s’ha d’apuntar bé per no ficar la roda al barranquillo. Ja eren les 14h i era l’hora de dinar però, ja que estava per allà, no vaig voler deixar escapar l’oportunitat de fer una clàssica de la zona: el Serengueti! Així que enfilo la pujada de la muerte i, un cop a dalt, em deixo anar per un dels meus senders preferits. Flow a l’argila!!!
Després de dinar i de descansar una estona a l’hotel, encara em quedaven forces per fer un parell de baixades més al Roc de Neret. Primer, començo per la Susterris Views, amb unes panoràmiques espectaculars del llac de St. Antoni i uns passos sobre roca ben parits. A baix de tot, el mirador de la presa amb la seva tauleta i cadires, on em vaig quedar una estona veient com desaiguava el pantà casi de forma imnòtica, al 100% degut a les abundants pluges dels últims mesos. Per acabar, una última ronda a la MAF, traca trac trac tracatracatrac... i així tota l’estona fins a baix!
Dia 2: Valls d’Aneu
Com preveia que tants dies amb la pulmonar sem podien acabar fent llargs, vaig decidir agafar un servei de remontes en furgo pel 2n dia. El menú que tenien preparat per a la jornada consistia en uns quants corriols blaus i vermells per Esterri d’Àneu i Espot i, com que no havia estat mai per la zona, em va encantar l’idea. El primer, i a mode d’escalfanet, un sender anomenat les Costes: natural, ràpid i amb molt de flow. El segon, la delicatessen del dia i que repetiríem una altra vegada: una vermella anomenada La Daina. En resum, una baixada de 2km amb un -35% de mitjana, amb peraltes a doju estratègicament situats per controlar la velocitat en el moment en que la bici ja no frena més i sents que vas muntanya avall. I a més a més, uns salts per volar la pista sencera i 4-5 metres avall, exclusivament construïts “pal que sepa!”. Veient el perfil de l’aperturista, ja et pots fer una idea de que va la història. Una part del grup, els més saltimbanquis, s’ho miraven amb ganes de donar-li, però el fet de que no hi hagués res per escalfar les volades va fer que es quedessin amb les ganes.
Per acabar la jornada, el remonte ens va deixar a Espot en el punt on comença la INTENSE, un sender vermell molt apreciat a la zona i de disfrute total!! Ja amb la pluja a sobre, vam baixar d’Espot fins a Escaló per un parell de corriols i algun tram de pista ràpida. El darrer corriol, un blau força estret i amb algun passet tècnic.
Dia 3: La Pobla de Segur
Fins aquest dia, malgrat me n’havien parlat molt bé i havia vist forces vídeos de la zona, no la havia trepitjat mai abans. Per aquest dia, també vaig intentar contractar remontes (ja que no tinc elèctrica...) però no em van saber confirmar a quina zona anirien, així que vaig tirar pel dret i em vaig plantar al parking de l’estació de la Pobla a les 9h per anar pel meu compte. La direcció era clara, Canarill i Zona Bloc per començar. Però quan estava pràcticament a dalt de tot i després de casi 2h de pujada, em va trucar el dels remontes que estaven pujant justament cap on jo era. Ja amb casi 700m de desnivell a les cames, vaig decidir baixar el tros de pista fins a la carretera i unir-me a ells fer així poder allargar bé la jornada. I mama mia, quin dia! Comencem baixant per Ortoleda, un sender natural, ràpid i amb alguns drops i peraltes del més divertit. Això si, llarg de coll...! I a baix, ja estava reventat! A continuació, vam decidir tirar cap un altre sector per fer la SuperMario i la Macarell, però aquesta segona estava molt molt embarrada i va ser com baixar per una pista de patinatge. Això si, totes dues, es bones condicions, totes dues són brutals!
I després de dinar, ara si, vam remuntar novament cap a Camarill i Zona Bloc per la carretera, per acabar pujant pedalant el tram de pista de 250m de desnivell més fins on començava la baixada. Primer de tot, Camarill és un camí pedregós que transcorre flirtejant de tant en tant amb la cornisa, deixant veure el precipici i unes vistes brutals de l’embassament, muntanyes de la comarca i Pirineu al fons. I un com vam arribar a Zona Bloc, ho vam saber de seguida: el nivell puja de cop i volta i el terreny es converteix en un conjunt de roca conglomerada el qual s’ha d’anar surfejant i buscant els passos entre blocs de pedra, esglaons i baixades amb passos estrets. Buah, es-pec-ta-cu-lar!!
Finalment, i per posar la cirereta del pastís, vaig proposar fer la última (no, sempre la penúltima) a Feixancs, ja que la resta del grup no la havia fet malgrat el dia anterior van estar a Roques Pelades. I es que Feixancs no decepció mai, per mí un dels trails més complerts i amb essència Tremp, amb lloses de pedra empinades, trams tècnics i altres de ràpids amb peraltes i drops... una meravella!! No cal dir que van acabar encantats!
I colorin colorado, aquesta aventurilla se ha acabado! Espero que aviat en puguem fer moltes més i que el comando endurero Barriguil s’hi apunti, que darrerament estan massa a l’espectativa (ahí va la pullita del dia... jajajaja!).
Salut i pedals, Barrigas!!!
....vamos que ya falta menos, Jaime va subiendo como si na,no para de cascar y parece que ni sufra ni padezca... llegamos a la cadena y nos queda el penúltimo achuchón, Aleix sube como si acabara de salir,le sobran piñones como para hacer panallets.
antes de irnos Chordon y yo nos hacemos una foto emotiva recreando unos cuarenta años después....
con Sonia, Olga y Carlos el cuñao...pues hasta aquí la salida de hoy que nos enseña que en la vida nadie regala nada y todo cuesta un HUEVOOOOO!!!!!!
.jpg)
