El descens, la darrera frontera

Fa uns poquets anys ens va picar un bichillo, una picadura lleu però que va deixar mella i va fer que ens comenséssim a adentrar al mundillo endurero. Robes amples i cascs integrals van apareixer entre els Barrigas de forma intermitent. I des d'aquest estiu, un pas més enllà per mi, el descens. 

Aquesta vegada, m'iniciava en un dels bikeparks més famosos i que alguns dels Barrigas ja havien trepitjat feia temps. N'havia sentit parlar en els esmorçars de dissabte i les dents ja se m'havien posat llargues. Es tracta ni més ni menys que de Vallnord!

I es que quan et poses un casc integral, un peto i montes una bici de 200 de recorregut, la cosa canvia radicalment. Casi no és ni el mateix esport... Però quina dosis d'andrenalina i plaer rodar pels peralts i començar a saltar i no caure al pla sino a les recepcions!

Aquest dissabte, la meteo no va acompanyar del tot, però vam disfrutar igual de les baixades, una mica trinxades per ser final de temporada, però igual d'espectaculars i molt ben treballades. 

Us deixo un video d'una de les baixades!

Salut, Barrigas!!